Director


Riquer i Permanyer, Borja de
Borja.riquer@uab.cat


Barcelona (1945).
Dades professionals: Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció d’Història) el 1968 i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1975. És professor d’Història Contemporània al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB des del 1969 i catedràtic d’Història Contemporània des de l’any 1988. Des del 1987 és el director del "Servei de Documentació Bibliogràfica d´Història de Catalunya", de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Experiència investigadora: l’any 2002 va rebre la distinció de la Generalitat de Catalunya d’Investigador Reconegut per el període 2002-2008. Ha estat l’investigador principal de deu projectes de recerca finançats pel Ministerio de Educación y Ciencia durant el període 1985-2007. Actualment dirigeix el Grup de Recerca Consolidat Història del parlamentarisme i el projecte d’investigació Els parlamentaris de Catalunya. Diccionari biogràfic (1868-1939). Igualment és co-director del projecte de Diccionario biográfico de los parlamentarios españoles (1808-2006), finançat per les Corts Espanyoles. Des de l’any 2001 és membre de la direcció del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF), de la Universitat Autònoma de Barcelona, col·lectiu interdisciplinari integrat per uns 90 investigadors de diferents centres. La seva activitat investigadora ha estat avaluada positivament per la “Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora” amb la concessió de 6 trams de recerca. Ha dirigit 18 tesis doctorals.
Publicacions: és especialista en història dels segle XIX i XX, del catalanisme i del Franquisme. Entre les seves publicacions destaquen: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (Edicions 62, 1977), Regionalistes i Nacionalistes (Vicens Vives, 1979), Història de la Diputació de Barcelona (director), 3 vols. (Diputació de Barcelona, 1987-1989), "El Franquisme i la transició democràtica, 1939-1986", vol. VII de Història de Catalunya , dirigida por Pierre Vilar, (Edicions 62, 1989), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904 (P. de l´Abadia de Montserrat, 1990), obra que va rebre el "Premi d´Investigació Històrica" de la Fundació del Congrés de la Cultura Catalana del 1990, i L´últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer Franquisme (Eumo, 1996), que va rebre el "Premi de la Crítica" de la revista Serra D´Or, com a la millor recerca publicada el 1996 en l’àmbit d’humanitats i que va ser finalista en el Premio Nacional de Historia, del Ministerio de Cultura, de l’any 1997 (edició en castellà, El último Cambó (1936-1947). La tentación autoritaria, (Grijalbo, 1997). Més recentment ha publicat Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (Eumo, 2000), “Escolta Espanya”. La cuestión catalana en la época liberal (Marcial Pons Historia, 2001), “La Catalunya autonòmica, 1975-2003”, vols. IX i X de Història de Catalunya, dirigida por Pierre Vilar (Edicions 62, 2003) i Francesc Cambó: entre la Monarquia i la República (1930-1932) (Base, 2007). Ha dirigit l’obra col·lectiva Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, publicada per Enciclopèdia Catalana ( tretze volums entre 1995-2007) i co-dirigit l’obra col·lectiva Catalunya durant el Franquisme. Diccionari (Eumo, 2006). Ha publicat més de 200 treballs entre llibres, col·laboracions a obres col·lectives i articles a revistes científiques, com ara a Recerques, Historia Social, Historia Contemporánea, Revista de Occidente, Studia Historica, Perspectiva Contemporánea, Debats, Revista de Girona, Anales de la Universidad de Alicante, Historia 16, Ayer, Passato e Presente, Spagna Contemporanea, Revue d´Histoire Moderne et Contemporaine, Storia Contemporánea, Afers, L´Avenç i Serra D´Or.
Ha dictat cursos i seminaris a l´École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, i a les universitats de París IV (Sorbonne), Paris VII, Dijon, Nantes, Santiago de Chile, a Istituto Universitario Europeo (Florencia), al Colegio de México, a les universitats de Pisa, San Marino, Québec, Santiago de Chile, Cascais, Santiago de Compostela, Valencia, Sevilla, País Vasco, Oviedo, Valladolid, Cáceres, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Prada, a les Internacionals Menéndez Pelayo de Santander, de Valencia, de Santiago i de Sevilla, a la Universidad Complutense i a la Carlos III de Madrid, a la Universidad Internacional de El Escorial, al Instituto Universitario Ortega y Gasset de Madrid i al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid.
Ha estat membre de la Comissió d’Humanitats de la “Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología” (2003-2006), membre de les dues Comissions d’Experts nomenades pel Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya per a resoldre el contenciós de la documentació catalana dipositada a l’Arxiu de Salamanca (novembre 2000-juliol 2002 i octubre-desembre de 2004) i president de la Comissió Assessora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (juny-novembre 2005).
Ha estat director del Departament d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980-1986), vicedegà de la Facultat de Lletres (1987-1988) i és membre del Claustre General d’aquesta universitat des de 1972. Pel març de l’any 1991 va rebre la Medalla d’Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona


Membres:

Agustí Roca, Carme
carme@historia.udl.es


Alonso Prat, Marc
markius666@hotmail.com


Anguera i Nolla, Pere
pan@fll.urv.es


Armengol, Josep
Josep@culturals.udl.es


Arnabat Mata, Ramon
ramon.arnabat@urv.cat
Historiador i Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Professor de Geografia i Història de l’IES El Foix de Santa Margarida i els Monjos, i professor associat d’Història de la Universitat Rovira i Virgili.
La seva activitat investigadora s’ha centrat darrerament en l’estudi de la II República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Sobre aquests temes ha dirigit l’Estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil al Penedès, a partir del qual s’ha publicat el llibre Víctimes de la guerra civil al Penedès; i ha coordinat el Projecte de Recerca sobre Memòries de la República i del Franquisme, el Projecte Recuperem la Memòria Històrica del Penedès amb el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i el Memorial Democràtic, el projecte de recuperació de la Memòria Històrica a Santa Margarida i els Monjos, la recerca dels Noms dels 268 soldats republicans enterrats a la fosa comuna de Vilafranca del Penedès, i les dades d’Els penedesencs a Mauthausen.
Junt a Martí Marín ha coordinat el llibre Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana, Valls, 2001; i ha estat responsable del guió i la direcció del DVD Història de Vilafranca. Segle XX. Antifranquisme i Transició. 1960-1979 (1999 i 2006); ha coordinat la sèrie Retalls d’Història projectat a Televisió Vilafranca (2003-2004 i 2006); i ha fet el guió i ha dirigit el documental Eusebi Pérez Martín: un republicà vilafranquí a Mauthausen (2005). Actualment dirigeix el projecte de recerca i divulgació històrica Tots els Noms (El Penedès, 1931-1978) (www.totselsnoms.org)


Ballester Muñoz, David
David.Ballester@uab.cat

Barnosell i Jordà, Genís
genis.barnosell@udg.es


Canyellas i Julià, Cèlia
fragoca@teleline.es
Cèlia Cañellas Julià (Barcelona, 1948), Doctora en Història per la UAB (1983), es professora d’institut des de 1977 i va assolir el Premi Leandre Colomer d’Història de Catalunya l’any 1996, en equip amb Montserrat Gaya, pel treball didàctic “Un mosaic d’experiències”, una síntesi de fonts orals recollides per alumnes de batxillerat sobre les experiències familiars de la guerra civil i el franquisme.
Ha realitzat en equip amb Rosa Toran recerques sobre diversos aspectes de la història de la Barcelona contemporània que s’han donat a conèixer a partir dels llibres Política escolar de l’Ajuntament de Barcelona. Editorial Barcanova. 1982; El Col·legi de Metges i la societat catalana del seu temps (1894-1994). 1994; El personal polític de l’Ajuntament de Barcelona (1877-1923). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.1996; “La Model 1904-1913” a Història de la presó model de Barcelona. VVAA. Pagès Ed. 2000; i de les col.laboracions en el Diccionari d’Història de Catalunya. Edicions 62. 1992 i l’Atles d’Història de Catalunya. Edicions 62. 1995, i en diverses comunicacions a congressos d’història de Catalunya i d’història de Barcelona i en diversos articles publicats a Cuadernos de Pedagogia, Perspectiva escolar, L’Avenç, Historia Social, Afers.
Des de fa uns anys té com a nou centre d’interès el paper femení en la vida política catalana durant la república i la guerra civil i les repercussions que aquest protagonisme va tenir en la vida personal de moltes dones a partir de 1939, tema sobre el que ha fet unes primeres aportacions incloses en el volum col.lectiu Història de les dones al Baix Llobregat. Pam. 2002

Casals, Quintí
quinti@sbd.udl.es


Castells i Olivan, Irene
irenecastellso@telefonica.net

Su especialidad es la época de la crisis del Antiguo Régimen europeo, en especial en Francia y España. Las dos vertientes de su investigación son , por un lado, la Revolución francesa y su impacto en las Revoluciones liberales europeas, y por otro, la del liberalismo europeo de los años 20 del siglo XIX y la Revolución Liberal española. Sus contactos académicos más destacados se encuentran, en España, en las universidades de Valencia y Ciencias de la Información de la Complutense de Madrid. En Europa, es miembro asociado del Instituto de la Revolución Francesa de París-I Sorbona, además de diversos contactos establecidos con otras Universidades de Alemania e Italia, así como con los hispanistas internacionales relacionados con la temática de su investigación. Como miembro fundador de uno de los grupos de investigación del Departamento, el Grupo de Historia Comparada de la Europa Moderna, sus trabajos se inscriben una perspectiva comparativa.
Libros más destacados: La utopía insurreccional del Liberalismo. Barcelona : Crítica, 1989; La Revolución Francesa. Madrid : Síntesis, 1997. Tesis bajo su dirección (en la actualidad): El diputado Aner: biografía política e intelectual. Doctoranda: Anna Piqué; Los representantes en misión durante el año II de la Revolución francesa: Relaciones entre París y provincias: el caso de los Pirineos Orientales (codirectora junto con el profesor Lluis Roura). Doctoranda: Betlem Castell

Culla i Clarà, Joan B.
Joan.Culla@uab.cat
Nascut a Barcelona el 1952, es llicencià en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona el 1975, i s’hi doctorà el 1985. Des del 1977 és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona a les Facultats de Ciències de la Comunicació i de Filosofia i Lletres, i ha estat també col·laborador acadèmic d’ESADE (1981-85) i professor a l’Escola de Policia de Catalunya.
Ha publicat els llibres següents: El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982, en col·laboració amb Albert Balcells i Conxita Mir), Catalunya i la Generalitat al llarg de la nostra història (1983, coordinador), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923) (1986), El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (1989, amb Borja de Riquer; reedició el 2000), La premsa republicana (1990, amb Àngel Duarte), Joan Casanelles i Ibarz (1904-1986). Memòries i biografia (1991), Autogovern i reptes de la fi de segle (1980-1997), volum 12è de la “Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans” (1999, director), Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX (2000, co-director), El mundo contemporáneo. Grandes textos y documentos políticos (2000), El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000) (2001, coordinador) i Unió Democràtica de Catalunya: el llarg camí (1931-2001) (2002).
Ha participat en nombroses obres col·lectives, de la “Gran Enciclopèdia Catalana” a la “Història Nacional de Catalunya” de Rovira i Virgili/Sobrequés, passant per l’informe Catalunya 77-88 de la Fundació Jaume Bofill (1989) o els volums Els catalans i el poder (1994), Catalunya-España. Un diàleg amb futur (1998) i Christian Democracy in Europe (1992). Ha publicat articles sobre història social i política catalana i espanyola del segle XX a “L’Avenç”, “Serra d’Or”, “Revista de Catalunya”, “Política Exterior”, “Hérodote”, etcètera, a més de col·laborar amb centenars d’articles d’opinió en la premsa diària (“AVUI”, “EL PAÍS”) i en diverses emissores de ràdio. Va ser, entre 1981 i 1983, assessor del programa de Televisió Espanyola a Catalunya Memòria Popular, i des del 1991 ha exercit com a director del programa Segle XX, de Televisió de Catalunya.


Duch i Plana, Montserrat
mdp@fll.urv.es


Ferré i Trill, Xavier
xavier.ferre@urv.cat
Llicenciat amb grau en Geografia i Història (1987)
Postgraduat en sociologia el coneixement (UB, 1988)
Doctor en Sociologia (UB, 1993)
Doctor en Història (URV, 2002)


Figuerola i Garreta, Jordi
Jordi.Figuerola@uab.cat


Fullana, Pere
perefullana@hotmail.com


Garcia Rovira, Anna M.
Anna.garcia@udg.es


Gónzalez Vilalta, Arnau
arnaugvilalta@gmail.com


Guinard, David
dginardf@telefonica.net


Janué Miret, Marició
maria.janue@upf.edu

Doctora en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994). Investigadora del Programa Ramón y Cajal al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) (2003-2008).
Àrea de coneixement: Història Contemporània. Línies de recerca: els problemes d’integració de la burgesia catalana a l’Estat liberal espanyol; la burgesia i les seves categories, les élites de poder i la modernització política i social a Catalunya, Espanya i Europa; la història contemporània d’Alemanya; les relacions hispano-alemanyes a l’etapa contemporània.
Estades com a investigadora: ”Àrea de recerca especialitzada en la història social de la burgesia contemporània en comparació internacional”, Departament de Ciències Històriques i Filosofia de la Universitat de Bielefeld (RFA) (1990); Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Pisa (Itàlia) (1992); Departament de Ciències Socials de la Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt a.M. (RFA) (1994-1996); Institut d’Història Europea de Magúncia (RFA) (1996-1997 i 1998); Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives (Universitat Pompeu Fabra) (1997-2001).
Publicacions (selecció): La Junta Revolucionària de Barcelona de l’any 1868 (Eumo, 1992); Polítics en temps de revolució: la vida política a Barcelona (1868-1873) (Eumo, 2002, Premi Ciutat de Barcelona d’història 2002); (Ed.) Alemanya. Deu anys sense mur (Afers 2000); La nova Alemanya. Problemes i reptes de la unificació (Eumo 2002). España y Alemania: Nuevas investigaciones sobre la historia de las relaciones culturales en el siglo XX (Ayer 2008)

Lucci Marcela
luccim@gmail.com

Martín Berbois, Josep Lluís
Joseplluis.Martin@campus.uab.cat

Historiador. Màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Experiència professional: Investigador en el departament d’Història Contemporània de la UAB en la realització d’un diccionari de parlamentaris catalans del segle XIX i XX. Professor d’Història de Catalunya de l’Institut de Seguretat de Catalunya. Investigació: Estudiós de la història de Catalunya de finals del segle XIX i inicis del XX, en especial els temes del nacionalisme català, la Segona República i la Guerra Civil. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades com L’Avenç, Revista de Catalunya, Els Marges i El Contemporani.
Ha realitzat els següents llibres: Joan Llonch o l’oasi d’un catalanista sabadellenc (Fundació Bosch i Cardellach. 2005), Institut Sallarès i Pla. Forja de joves empresaris tèxtils des de 1947 (Institut Sallarès i Pla. 2006), Cartes en temps de guerra. Epistolari entre Miquel Carreras i Costajussà i Joan Llonch i Salas (1936-1938) (Editorial Mediterrània. 2007) i La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008). També ha participat en obres col·lectives com en el volum sisè de La Guerra Civil a Catalunya (dedicat a l’exili) coordinat per Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya i publicat a Edicions 62.
L’agost de 2007 va coordinar, juntament amb el professor d’història contemporània de la UAB Jordi Figuerola, i participar el curs “El catalanisme i el govern” a la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada (Conflent).

Mir i Curcó, Conxita
cmir@historia.udl.es
Lleida, 1952. És Catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida. Va començar la seva activitat investigadora en el camp de la sociologia electoral històrica dels anys de la Restauració Monàrquica i la Segona República. Entre les obres que mereixen ser destacades en aquest camps hi ha: Caciquisme polític i lluita electoral: Lleida 1890-1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923, obra col·lectiva escrita juntament amb els professores Albert Balcells i J.B. Culla, publicada per la Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1982, així com de l’edició del llibre Actituds Polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923), Lleida, 1989. Des de fa uns anys treballa sobre l’època franquista. Més concretament sobre violència, repressió i memòria històrica, havent publicat, entre d’altres: Repressió econòmica i franquisme: l’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, escrita conjuntament amb Fabià Corretgé, Judit Farré i Joan Sagués, (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997); Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y Marginación en la Cataluña rural de postguerra (1939-1951), Milenio, Lleida, 2000, un treball en el qual s’han utilitzat amb profusió fons judicials ordinàries i extraordinàries (consells de guerra, expedients de depuració, etc…) i ha participat en el llibre dirigit per Julián Casanova Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002. Entre les seves darreres publicacions trobem Historia, Patrimonio y Territorio: políticas públicas de memoria en el frente del Segre y La Frontera pirenaica catalana HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea, núm.6, 2006, i la coordinació de la col·lecció de DVD’S sobre la guerra civil i la postguerra a les terres del Front del Segre que porta per títol Llocs de Memòria amb Història, produïts i editats per la Universitat de Lleida (2004-2006)

Navais i Icart, Joan
guanyarem@hotmail.com


Palomas i Moncholi, Joan
jpalomas@terra.es


Plans i Campderrós, M. Lourdes
lourdesplans@gmail.com


Pons i Altés, Josep Maria
josepmaria.pons@urv.cat


Risques Corbella, Manel
mrisques@ub.edu
Barcelona, 1952. És Professor Titular d´Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on també ha desenvolupat diverses tasques de gestió i representació. Va començar la recerca amb els moviments populars durant la Revolució Liberal i va continuar amb l’anàlisi de l’Estat liberal a Catalunya, la subordinació de l’autoritat civil a la militar i la problemàtica de l’ordre públic. Ha publicat diversos estudis sobre aquests temes a revistes com “Recerques”, “L’Avenç”, “Estudios de Ciencias Sociales”, “Trienio”, “El Contemporani”, “Quaderns del Cercle. Girona”... i en obres col.lectives com “Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració, 1875-1923” (Lleida 1989) o “El Gobernador civil en la política y en la Administración de la España Contemporánea” (Madrid 1997). El seu llibre “El Govern Civil de Barcelona al segle XIX” (Barcelona 1995) obtingué el Premi Ciutat de Barcelona (1994).
Ha estat un dels comissaris de les exposicions “Catalunya sota el franquisme” (Universitat de Barcelona, 1985) i “1939. Barcelona, any zero” (Museu d’Història de la Ciutat, 1999), editor del catàleg d’aquesta darrera (Barcelona 1999), i del llibre “Les ruptures de 1939” (Barcelona 2000), on hi ha el seu treball “L’execució del general Aranguren. Abril 1939”. Ha publicat articles sobre aquesta problemática a “Revista de Catalunya” i “Ayer”. Així mateix, ha estat responsable de la il.lustració dels 12 volums de l’obra “Història, Política, Societat i Cultura del Països Catalans”, dirigida per Borja de Riquer (Enciclopèdia Catalana, 1995–99) i del manual “Història de la Catalunya Contemporània” (Barcelona 1999). Darrerament ha publicat “Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer de 1976” (Barcelona 2000) i “Procés a la Guàrdia Civil. Barcelona 1939” (Barcelona 2001).
Actualment: a/ prepara el Congrés “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme” (21-23.X.2002) i l’exposició “Les presons de Franco” (M.H.C., tardor.2003”; b/ redacta un llibre sobre la manifestació de l’11 de setembre de 1977; c/ investiga sobre la Guàrdia Civil a Espanya el 19 de juliol de 1936 i la repressió sobre aquest cos el 1939; d/ i treballa sobre diversos aspectes de l’antifranquisme a través dels consells de guerra.

Roca i Vernet, Jordi
jordi.roca@uab.cat


Romeo, Mari Cruz
m.cruz.romeo@uv.es


Roura i Aulinas, Lluís
Lluis.Roura@uab.cat


Rubí i Casals, Maria Gemma
mariagemma.rubi@uab.cat
Professora agregada d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix docència a la titulació d’història, d’humanitats i de ciències de la comunicació, i és investigadora del Grup d’Història del Parlamentarisme. Prèviament, ha exercit com a professora agregada de Ciència Política a l’Escola Universitària de Gestió i Administració Pública de Manresa (centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Autònoma de Barcelona) (1994-2002), a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (2002-2003) i a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (1994-2002) i Universitat Oberta de Catalunya (2002-2005). Entre 2004 i 2007 ha estat investigadora del programa Juan de la Cierva. Llicenciada en Història (1987) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992), així com Doctora en història contemporània per la UAB, i en “Histoire et civilisations” per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris, institució on realitzà els estudis de tercer cicle i es formà sota el mestratge dels professors Pierre Vilar, Bernard Vincent, Pierre Rosanvallon i Maurice Agulhon, entre d’altres. S’ha especialitzat en la història social i cultural de la política centrada en la Catalunya contemporània, cosa que l’ha duta a aprofundir sobre el comportament i la cultura política dels catalans, molt determinada pel component caciquista, i de les commemoracions i mites patriòtics a través de l’anàlisi de la interrelació de tradicions polítiques. En un altre vessant, ha conreat el gènere prosopogràfic pel que fa a l’estudi de les elits parlamentàries, provincials i locals de Catalunya durant la Restauració. Ha participat en un total de 25 projectes de recerca (12 competitius i 13 no competitius). Caldria destacar d’aquest trajecte de recerca els llibres: Entre el vot i la recomanació. Partits, mobilització electoral i canvi polític. Manresa, 1899-1923 (1995); El caciquisme i la política de masses. Manresa, 1875-1899 (2005); Els catalans i la política en temps del caciquisme (2006); nombroses participacions en obres col.lectives i articles en revistes especialitzades.

Sagués San José, Joan
joan@historia.udl.es


Samarra Sancho, Frederic
fsamarra@hotmail.com


Serrano Jiménez, Lluís
u10u8385@correu.udg.es


Serrano Jiménez, Miquel
req1980@yahoo.es


Varo Moral, Nadia
nadia_varo@hotmail.com

Valenciano López, Valentí
valentivalenciano@hotmail.com

Vilanova Vila d'Abadal, Francesc
Francesc.Vilanova@uab.cat
Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962) és professor titular d’Història Contemporània a la UAB i Director de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Ha publicat els llibres Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, 1992), Ramon d’Abadal. Entre la història i la política (Lleida, 1996), Repressió política i coacció econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra (Barcelona, 1999; Premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Als dos costats de la frontera. Relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948 (Barcelona, 2001), La guerra particular de Gaziel i el comte de Godó (1940-1945) (Barcelona, 2004), Nurembergs. Lectures polítiques dels processos contra criminals de guerra a la Barcelona franquista (Barcelona, 2004), La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939-1946) (Barcelona, 2005), El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado (Barcelona, 2005), Exiliats, proscrits, deportats (Barcelona, 2006), i 1939 (Barcelona, 2007). Ha editat el Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1940), de Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, 2001), l’epistolari britànic de Pere Bosch Gimpera amb Carles Pi i Sunyer (Barcelona, segona edició revisada: 2004) i, en col·laboració amb la professora Maria Campillo, el volum La cultura catalana en el primer exili, 1939-1940. Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics (Barcelona, 2000). Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i ha publicat nombrosos articles sobre l’exili català de 1939, historiografia catalana contemporània i el primer franquisme a Catalunya en les revistes especialitzades més importants (L’Avenç, Ayer, Recerques, Els Marges, etc.).Àmbits de recerca: el primer franquisme a Catalunya (repressió política i cultural; actituds i discursos); el franquisme i la segona guerra mundial; l’exili català de 1939 (política i cultura).

Vinyes Ribas, Ricard
ricardvinyes@ub.edu
Barcelona, 1952. Professor titular de la Universitat de Barcelona des de 1977, les seves investigacions s'han especialitzat en l'estudi dels moviments socials (s.XIX-XX) i la seva articulació cultural. Ha desenvolupat investigacions en el Dokumentazionem Zentrum, de Viena (1979-1980), i en la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli, de Milà (1983-1984) i ha impartit classes de historiografia dels moviments socials a Espanya, com professor convidat, en la Universitat de Sant Petersburg (1991). En la seva tesi doctoral (1981) va presentar una investigació sobre el frontpopulisme europeu i les relacions amb el mateix fenomen a Catalunya i Espanya. Ha col·laborat en revistes especialitzades com Recerques, Studi Storici, Estudios de Historia Social, Wiener Tagebuch, Annali de la Fondazione Feltrinelli, Cahiers d’Histoire, Historia Social i d'altres. Va dirigir el Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona entre 1989-1994. La seva principal línia d'investigació en l'actualitat se centra en un estudi sobre món carcerari femení durant el franquisme, sobre el qual ha publicat diversos articles i prepara un estudi complet de pròxima aparició.

Yépez Piedra, Daniel
danielyepezpiedra@yahoo.es